.
Ludi Metallici Radio Show

dimecres, de juny 02, 2010

MANIFEST FOSCOR - VIDRES A LA SANG

.
Aquest és el manifest que han publicat recentment, d'una forma conjuntA i consensuada, els membres de FOSCOR i VIDRES A LA SANG després de la seva gira 2009-10.
Un manifest al qual ens afegim i compartim al 100%


Benvolguts companys,

No és amb altre ànim que el de compartir reflexions, sensacions i sentiments amb tots aquells que d’una o altre forma composeu la complexa teranyina de la música extrema en aquest país, que us citem aquí per fer balanç de l’experiència viscuda al llarg d’aquesta temporada en motiu del que vam anomenar Foscor Negre Metall Mort Tour ’09-’10 i que arribat aquest moment podem donar per finalitzat. Han estat 10 dates dividides en vàries etapes i que van començar a gestar-se ja abans de l’estiu del 2009. Han estat molts mesos de feina, de sacrifici personal, familiar i econòmic que de bon inici volem afirmar que ens deixaran marcats per sempre més en quant al record inoblidable i guany d’amistat que hem obtingut entre ambdós grups. Què volem explicar, compartir i expressar amb aquest escrit conjunt dels membres de Vidres a la Sang i Foscor?? Doncs res més que la dualitat emocional en la que ens trobem i que en mols moments ens ha fet ser d’allò més pessimistes amb l’escena, i d’allò més optimistes… dualitat total senyors.

És molt complexa parlar de per què la gent no va als concerts, o prefereix descarregar-se Cds a comprar-los, o que els promotors només pensin en fer calers treballant amb els grans noms estrangers de sempre, o de si tenim o no grups com nosaltres, prou qualitat per merèixer l’atenció de públic, premsa o segells… El què és obvi és que en aquest país hi ha una mancança a molts nivells, una fragmentació de la mal anomenada escena que fa que per desenvolupar una feina, diguem que normal des de la passió que ens mou, tot siguin dificultats, falta de recursos i sortides, i que a la fi es materialitzi en falta d’interès de part de tots per donar-li a la música el veritable valor social i cultural que té… Això de ben segur que ja porta anys matant la il•lusió d’alguns que des de l’àmbit dels músics, dels promotors, premsa…dels segells i distribuïdores, sales…etc… un bon dia van deixar el seu gra de sorra i que veient la manca d’interès col•lectiu han desistit de seguir perdent el temps, per com a resultat, empobrir la riquesa de quelcom tan important per a tots com la música. No pretenem ser alliçonadors… ni moralistes… anem nomes a explicar el que ha estat la nostra vivència i desitjar que a algú li serveixi si més no per pensar 5 minuts.

Per començar cal dir que aquest Foscor Negre Metall Mort Tour ’09-’10 que “tants mesos i esforços ens ha comportat” ( a vegades cansa dir això… ), l’hem dut a terme per que hem volgut, res més. Per que som 2 grups amb moltes afinitats personals, com segur que tindríem amb molts de vosaltres, però hem estat nosaltres que ens em trobat en el temps, hem cregut oportú moure el cul per viure aquesta experiència, i intentar compartir la sortida dels nous àlbums de cadascun dels grups, amb el major nombre de gent possible, fins hi tot a llocs on segurament mai se’ns hagués presentat la oportunitat d’anar a tocar. Hem llogat furgonetes, hem reservat hotels, hem mogut publicitat, hem llogat sales, gestionat dates, aportat tot el material necessari per fer els concerts ( backline ) i fet moltes, moltes trucades… tot, únicament per que hem volgut. Que ningú pensi que això funciona de forma idíl•lica per que algú et truca a la porta proposant-te una gira i gestionant-te tot… ja no. Ho hem fet nosaltres com ho ha fet, ho fa i ho podria fer molta altra gent; per sort nostra, alleugerint el pes del paràgraf anterior, hem tingut a prop nostra l’ajut a cada ciutat de personatges que per aquesta afinitat, han volgut sumar-se a aquest esforç col•lectiu al llarg d’aquest mesos: promotors locals que han gestionat els concerts, el tacte amb les sales, amb grups locals, publicitat … etc… premsa a nivell estatal fent-se ressò de les dates i canvis que anàvem introduint, i gent anònima que ha decidit formar part d’aquest petit moment de la història d’aquest país. Concerts memorables a Terrassa, Barcelona, Tarragona.. 200 persones als 2 primers i 150 al tercer… que ens han fet aplaudir al públic, no esperar que ells ens poguessin aplaudir a nosaltres… un ambient d’il•lusió, de ganes de viure la música més enllà de les 4 parets de casa o d’un bar. Nits que han fet que pensem en deixar-ho estar, en no perdre més el temps: 35 persones a Sevilla, 70 a Bilbao, 30 a Toulouse, 50 a Almería… i d’altres en els que sembla que haguem de donar les gràcies per haver arribat a rondar o superar de poc les 100, com a Madrid, Valencia o Vigo.

No estem aquí per assenyalar culpables, ni per fuetejar-nos per no tenir capacitat de crear més interès en la gent… no; estem aquí per explicar-vos com funcionen les coses, per qui no ho sàpiga, i per dir ben alt que la unió fa la força, i la força posteriorment dóna riquesa, valor a les coses… vitalitat; la que li falta a la infraestructura de la música a aquest país, i que si com a mínim s’entengués el què i el com de les coses, potser algú veuria el mal que se li està fent.

Som fills d’una generació en la que el Metall Extrem omplia les millors sales de la ciutat, en la que gaudir de música en viu, o tenir-la a casa gravada en algun format era quelcom especial… Avui en dia això ja no passa, i mostra d’això és que en el moment amb major vitalitat i qualitat dels grups que conformen els diferents vessants d’aquest llenguatge, és quan menys especial és per la gent tot això que comentàvem. Poc públic sap realment què necessita un grup per acabar després de mesos i mesos de feina gravant un disc, o tocant en un concert… fins hi tot sembla que les discogràfiques i els promotors ho hagin oblidat… és cert, estem en crisi, però més greu que aquesta situació és la pèrdua de valor que se li ha donat a la música, als directes, als discos… tenint per altra banda la major quantitat de samarretes extremes passejant pels carrers de les nostres ciutats de la història: on és aquesta gent quan es fa un concert?? On són els que disposen de tota la discografia haguda i per haver del món entre les 4 parets de casa seva quan, a meitat de preu, se li ofereix un concert d’un grup d’aquí que està oferint quelcom nou, diferent a la oferta que cada any ens visita una i una altra vegada ( no tenim res en contra… però podem citar, Marduks, Vaders, o Napalms Deaths )??.

Després, els mateixos que paguen a aquest grups, són els que t’ofereixen tocar sense veure ni un cèntims, posant el backline i donant les gràcies per poder posar paradeta i vendre Cds. Un cop ho has vist tot des de dins, entens el per què del preu de les coses… tot té un valor, i segur que desplaçar a X persones en un autobús al llarg de 30 dies costa uns calers, més les sales, promocions, etc, etc… D’aquí que haguem decidit fer aquesta gira nosaltres per, la passió que guardarem sempre, i que mantindrà com a músics, la voluntat de seguir fent el que ens agrada, per nosaltres mateixos, i per tots aquells que sempre han compartit aquesta vivència i que siguin 30, 50, o 200, no només es mereixen tot el nostre respecte i admiració, si no que saben que de nosaltres no rebran més que “el tot”.

Però, i la pregunta va per tots els que aquí estem involucrats en això ( públic, grups, etc… ), som conscients de cap a on va això sense fer una aturada i assumir amb autocrítica allò fet?? No estem parlant d’estils, o de la música que fem… parlem del valor que se li dóna a la música, gravada o en directe. Som conscients del desgast que suposa per qualsevol grup aquí i fora desenvolupar tot allò que la gent després només veu un dia assenyalat en directe, o en aquell disc comprat, descarregat, o copiat del col•lega?? Potser quan aquest desgast moltes vegades per no res, faci que desapareguin propostes interessants ens adonarem que ja és massa tard per a recuperar una dinàmica positiva. La llei natural selecciona els grups i els hi dona ales o se les treu per seguir endavant… tant debò mai deixi d’existir aquesta selecció, per que les coses requereixen de molt d’esforç, de dedicació, de obsessió per aquesta passió… que ningú es pensi que per vestir una guitarra s’és més que un altre… però quan ni tant sols és la música la que importa i sí el com es fa, com es vesteix, o de què parla… apostar per la música com a quelcom singular es fa inútil.

Tot té un valor… i la música en sí és valor, riquesa, cultura. Per això, i recuperant línees anteriors, només quan s’entengui d’aquesta manera, quan es respecti el que l’altre fa o no fa, i s’ajuntin esforços des de tots els àmbits, el valor de la música revertirà en benefici de tots… donant oportunitats, facilitats i alternatives als grups, i riquesa, oferta, qualitat i valor a la gent.

Només resta per acabar agrair a tothom que ha assistit als concerts la seva presència, ha estat un plaer compartir aquest any amb tots vosaltres; grups amb els que hem compartit escenari i una llarga llista de noms, l’ajuda, l’amistat i la mà estesa de les quals han fet en part possible aquesta, la nostra experiència:

- Rock Zone, Mondo Sonoro, Pitchline zine, Friedhof Magazine, Metal Circus, i un llarg llistat de medis de comunicació.
- Necrocosm, Omendark, Awaiting my Death Prod, Meister Prod., A Day of Darkness Prod., Grotesque Prod., Dimensió Rock, Pentagram Prod., Stigia, i Xtreem Music.

No són només aquest noms, si no les persones que al darrera d’ells fan una tasca genial per la música, i han volgut per sort nostra, acompanyar-nos en aquest viatge… felicitats a tots. I gràcies a les nostres famílies, amics, i coneguts que ens recolzeu dia darrera dia per seguir endavant.

Per últim, els que vareu assistir al concert de KGB a Barcelona, sabeu dels problemes tècnics que ens van assetjar aquella grandiosa vetllada. El resultat ha estat que la gravació del concert pel DVD va quedar malmesa… així que, no donant-nos per vençuts, volem repetir intent i deixar plasmat finalment això tan gran que hem viscut aquesta temporada. Esteu convidats de nou, quan es fixi un lloc i una data, a participar del que segur serà una altra nit per emmarcar.

Una abraçada i fins ben aviat!!!!
Salut!!!

Vidres a la Sang & Foscor
05-2010

.

Cap comentari: